“La democratitzacio al
mon arab no es pot fer a esquenes de l’islamisme”
L’Ammar Abdulhamid respon al perfil de l’intel.lectual liberal arab que a l’administracio Bush li agradaria que relleves l’actual generacio d’autocrates, un cop hagi triomfat el seu pla per la democratitzacio de la regio. Analista politic i escriptor -el seu llibre Menstruacio ha estat traduit al castella, l’Ammar es troba actualment al capdavant del “Tharwa Project”, una mena de fundacio amb seu a Damasc que es dedica a estudiar la situacio de les minories a l’Orient Mitja. Apart d’aixo, es tambe col.laborador de la “Brookings Institution”, un dels think tanks mes prestigiosos en politica exterior de Washington.
-Els darrers mesos ha escrit articles molt critics amb el govern siria a la premsa libanesa. Li han causat algun problema? Si, bastants. Fa unes setmanes un alt jerarca del regim em va trucar i em va oferir entrar entrar al govern despres de la remodelacio prevista en motiu del Congres del partit Baas. Obviament, vaig rebutjar l’oferiment. Jo que el que vull es una Siria democratica, no tocar poder. Llavors em va amenacar de forma velada si continuava escrivint aquests articles. Al final he decidit, per la seguretat de tot el personal de la fundacio, tancar l’oficina, i traslladar-nos a Beirut.
Com una total perdua de temps. Tot i les promeses d’obertura, res ha canviat en relacio als darrers anys de govern del seu pare. El respecte dels Drets Humans al pais es potser encara menor que abans. Els opositors mes coneguts potser tenen mes marge de maniobra perque el govern vol evitar un major enfrontament amb occident, sobretot amb la UE, pero els activistes de base son detinguts de forma indiscriminada. La repressio continua sent ferotge.
Em temo que si. Jo soc
molt pessimista. Em sembla obvi que no hi ha una minima voluntat de
democratitzacio, o almenys liberalitzacio, del pais per part dels alts
carrecs del regim. Per tant, a mesura que el descontentament popular
vagi augmentant a causa de la incapacitat del govern de millorar les
condicions de vida de la gent, per mantenir el control del pais haura
d’incrementar encara mes l’autoritarisme i el nivell de repressio.
Baixar Al-Assad fa anys que parla d’imitar el “model xines”, de combinar
reforma economica i autoritarisme politic per a desenvolupar Siria. Pero
el problema es que nosaltres no som un mercat fabulos com la Xina i, per
tant, cap inversor estranger s’arriscara a invertir en un petit pais
sense un sistema legal que el protegeixi de l’arbitrarietat del govern.
Per molt que els dirigents es ressiteixin a admetre-ho, sense una
democartitzacio del pais, es impossible el seu desenvolupament. -Com valora el paper de l’oposicio al regim? Crec que l’oposicio liberal no ha estat, o no hem estat, a l’alcada de les circumstancies. Quan el 2001 el govern va esclafar l’anomenada “primavera de Damasc”, a l’oposicio li va faltar la valentia o la sabiduria politica per articular un moviment d’alternativa al regim. Ens calia un lider carismatic que pogues mobilitzar a les masses. En una dictudura que no permet la discussio politica necessites crear una cara que s’identifiqui amb una causa, com va saber fer Solidarnosc amb Lech Walesa. Riad Seif (un empresari i diputat opositor empresonat des del 2001) tenia les caracteristiques necessaries per a ser-ho, pero no el vam saber vendre.
Si, es cert, podrien haver estat un recurs molt util, pero no ho hem sabut aprofitar. Els representants de l’oposicio liberal que apareixen en els debats d’aquestes televisions son sovint gent molt occidentalitzada que no parlen el mateix llenguatge del poble. La ideologia dominant aqui es el nacionalisme, i el discurs liberal sobre la democracia i l’Estat de dret no cala entre la poblacio. Hi ha una cosa, pero, en la que coincideixo amb el president, la principal demanda de la poblacio siriana, per damunt de qualsevol alter tema, es una millora de la situacio socio-economica,
Personalment, soc molt
esceptic respecte a la capacitat de l’islamisme d’acceptar les normes de
funcionament de la democracia. Per tant, per a mi no representa una
alternativa atractiva. Actualment, a Siria, la pertinenca al partit
islamista tradicional, els Germans Musulmans, es castiga amb la pena de
mort. Per tant, no podem saber que pensen els islamistes sirians, ni
quin suport real tenen entre la societat. Els representants dels Germans
Musulmans a l’exili han evolucionat cap posicions mes moderades, pero
ells no representen tots els islamistes sirians. Els darrers temps
sembla que ha augmentat la capacitat d’implantacio dels salafistes, que
tenen unes visions mes radicals sobre el paper de la religio en la
societat. En tot cas, soc partidari de dialogar amb l’islamisme sobre
quina es la Siria que volem pel futur, ja que representen una part
important del pais. La democratitzacio del mon arab no es pot fer a
esquenes dels islamistes. I en el nostre cas concret, l’establiment
d’una relacio harmoniosa entre les diverses comunitats tampoc. -Un dels grups mes actius en els darrers anys en la seva oposicio al regim han estat els kurds, que demanen una major reconeixement com a minoria. Veu alguna solucio per a l’anomenada questio kurda a Siria? Amb aquest govern es quasi impossible. El regim no te una politica envers la questio kurda que vagi mes enlla de la repressio perque, de fet, no sap el que es l’art de la politica. No l’entenen. Son uns perfectes inutils en aquest ambit. Pero el que no diuen els diaris estrangers es que les tensions etniques no nomes afecten a la zona de majoria kurda, sino a altres zones del pais. Per exemple, al nord-oest els enfrontaments entre els alauites i els ismaelites ja ha provocat alguns morts les darreres setmanes. Si el pais no es democratitza, i les diferents minories poden negociar d’una forma transparent i directa entre elles, les tensions podrien augmentar en el futur, i no descarto que el govern arribi a perdre el control de l’ordre public en algunes regions del pais. Quan veig el que passa a l’Iraq a vegades tinc la sensacio que es com si veies en una bola de vidre el futur de Siria.
-Sembla que els darrers mesos s’ha obert una nova possibilitat de caminar cap a la pau a Palestina. Preveu algun moviment de distensio en les relacions entre Israel i Siria? La situacio esta completament estancada. Fa uns mesos vaig estar involucrat en un intent per aproximar els dos governs, i explorar la possibilitat d’un futur acord de pau. Pero el proces va ser aturat per l’administracio nord-americana, que no vol recompensar aquest regim amb la recuperacio dels Alts del Golan. Contrariament al que transmet la posicio oficial del govern siria, es mor de ganes per signar un acord de pau amb Israel.
-Una gran majoria de l’opinio publica arab desconfia de les intencions “democratitzadores” de Bush a l’Orient Mitja. Creu que es mou per altres interessos. Voste que n’opina? Es normal que els EUA es moguin pels seus propis interessos, tots els paisos ho fan a l’hora de configurar la seva politica exterior. Molta gent aqui acusa els EUA de ser imperialistes, pero acas l’expansio de l’Islam no va ser tambe de tipus imperial? I algu ho critica? Crec que hem de superar aquest victimisme esteril, i intentar veure en que poden coincidir els nostres interessos amb els seus, i sobretot hauriem de gastar les nostres energies en pensar com podem adaptar les nostres societats a l’actual proces de globalitzacio. D’altra manera, continuarem sent durant unes quantes decades mes una regio plena d’estats fracassats que son incapacos de satisfer les necessitats basiques dels seus habitants.
|
 |
|
|
|
|
lust for salvation, Brother, as though it were a woman, and I - a man.
|
